Categoría: Escultura

EL VOL D’ÍCAR

en por patriciamasedaen Déus, semidéus i altres (mitologia), Escultura, Exposició "Diàlegs amb el mite" Girona2 comentarios

EL VOL D’ÍCAR (2016)
Paper i ferro forjat
Col·lecció privada

Ícar (Ιχαρος), fill de Dèdal i d’una esclava de Minos anomenada Nàucrate.
Quan Dèdal va haver ensenyat a Ariadna com Teseu podria trobar el seu camí de sortida del laberint i després d’haver donat mort al Minotaure, Minos, irritat, va tancar a Dèdal i al seu fill al laberint. Però Dèdal, a qui mai faltaven recursos, va fabricar per a Ícar i per a si mateix unes ales, fixant-les amb cera a les seves espatlles i a les del seu fill, amb la qual cosa tots dos van emprendre el vol per sortir del laberint. Abans de marxar, Dèdal havia recomanat a Ícar que no remuntés amb excés ni volés massa baix. Però Ícar, ple d’orgull i fascinat pel vol, no va atendre els consells del seu pare: es va enlairar molt amunt i es va acostar tant al sol que la cera de les ales es va fondre, fent que Ícar es precipités al mar, que a partir de llavors, es conegué com el mar d’Icària.

Pierre Grimal. ‘Diccionari de mitologia grega i romana’

EL CANT DEL CIGNE

en por patriciamasedaen Bestiari, Escultura, Exposició "Bestiari", Exposició "Microcosmos", Exposició "Mosaic" ArtistejaDeja un comentario

EL CANT DEL CIGNE
2016. Cartró i marbre.

Del grec κύκνειον άσμα, el cant del cigne fa referència a una antiga creença per la qual els cignes canten una bella cançó just abans del moment de la seva mort.
Actualment, se sap que el cigne no canta, com es creia en l’antiguitat, sinó que emet un so aspre. Tanmateix, aquella creença sobre el cant del cigne va esdevenir una expressió utilitzada en l’àmbit artístic per referir-se a l’última obra d’un autor o a l’última actuació d’un actor.

LEÒNIDES

en por patriciamasedaen Déus, semidéus i altres (mitologia), EsculturaDeja un comentario

Cartró. 2016

Leònides fou rei d’Esparta i el seu nom esdevingué llegendari com a resultat dels esdeveniments de la batalla de les Termòpiles, l’any 480 aC, en la que una aliança de ciutats-estat gregues varen impedir l’avenç dels invasors perses, comandats per Xerxes, pel pas de les Termòpiles.
«En realidad los espartanos continuaron atrincherados en el istmo y destinaron a las Termópilas nada más que trescientos guerreros. Es cierto que se trataba de una unidad de élite que servía como guardia real, pero no dejaba de ser al fin y al cabo un puñado de hombres.
(…) El rey de Esparta mantuvo heroicamente su posición durante días y días contra la marea del ejército enemigo, hasta que un traidor, un tal Efialtes, les indicó a los persas un sendero que subía por la montaña para descender del otro lado por la espalda de los griegos.»
Akropolis (Valerio Massimo Manfredi)

CAVALL DE TROIA

en por patriciamasedaen Déus, semidéus i altres (mitologia), Escultura, Exposició "Diàlegs amb el mite" Cerdanyola, Exposició "Diàlegs amb el mite" GironaDeja un comentario

Paper. 2016

Colossal estàtua de fusta en forma de cavall que construïren els grecs durant el setge a les infranquejables muralles de la ciutat de Troia, en la qual s’amagaren Ulisses i els seus homes mentre les tropes gregues simulaven retirar-se. Els troians, creient que era una ofrena religiosa, l’introduïren a la ciutat celebrant la fi del anys d’assetjament. A la nit, els grecs amagats sortiren de l’interior del cavall i obriren les portes a llurs compatriotes, saquejaren la ciutat fins a deixar-la reduïda a un munt de runes. Aquest episodi posà fi a la guerra de Troia, un conflicte que va ser, d’acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus (grecs) contra la ciutat de Troia (Àsia Menor), seguint el rapte d’Helena d’Esparta per part de Paris de Troia.

«Desfets per la guerra i rebutjats pels destins, els dirigents dels dànaus, en passar ja tants anys, construeixen, per inspiració divina de Pal•las, un cavall de la mida d’una muntanya, i en formen el costellam amb planxes d’avet; fan veure que és una ofrena per un bon retorn, i aquest rumor s’escampa. Dins els flancs obscurs, hi tanquen d’amagat els millors guerrers escollits per sorteig i omplen completament de soldats armats les enormes cavernes del ventre del cavall.»

L’Eneida. Llibre II. Virgili

 

ÀNGEL -caparró-

en por patriciamasedaen Àngels, EsculturaDeja un comentario

ÀNGEL (2016)
Paper kraft crema

L’amoret, també conegut com a putto, és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat (o bé la d’un caparró amb ales). La seva representació és abundant durant el Renaixement i el Barroc italià, i s’empraven com a element decoratiu a les esglésies. Des de l’antiguitat fins als nostres dies, els amorets són utilitzats per representar la figura infantil d’Eros, el déu de l’amor, conegut com a Cupido.
Font: Viquipèdia

«Seré a ta cambra amiga, que ningú no ho sabrà:
Cupidell a la porta m’obrirà
i tancarà.

Entremaliat i destre serà Ell qui et prendrà.
I si Tu ets temerosa
no et deixarà cridar.»
(Joan Salvat-Papasseit)

 

PATHOS

en por patriciamasedaen Déus, semidéus i altres (mitologia), EsculturaDeja un comentario

Cartró. 2016

El «pathos» fa referència al concepte grec entès com la passió, el drama emocional, l’expressió patètica, l’angoixa, el sentiment tràgic; en aquest cas representat a través de la contorsió forçada del cartró, insinuant una forma gairebé humana.
Escopes de Paros (395 aC) fou l’escultor grec del «pathos». La seva escultura es caracteritzà per un particular sentiment de dolor, una tragèdia del viure la condició humana en tot el dramatisme del dolor i del patiment.

DANA (Dôn)

en por patriciamasedaen Déus, semidéus i altres (mitologia), Escultura, Exposició "Diàlegs amb el mite" Cerdanyola, Exposició "Diàlegs amb el mite" GironaDeja un comentario

Cartró. 2016

Deessa-mare dels antics celtes. A Irlanda se la considera la mare dels déus, els famosos Tuatha Dé Danann (tribus de Dana), i el seu nom ha romàs vinculat a la toponímia com per exemple en dues dues cimes de les muntanyes de Kerry, a les què anomenen “Paps of Anu” (Pits d’Anu).
És també la mare d’alguns déus de caire més o menys heroic com Amaethon, Gwyddyon i Arianrod, segons la tradició gal·lesa. També se la pot reconèixer en la irlandesa Morrigan i en la figura de la fada Morgana de les novel·les de la Taula Rodona.
És probable que aquest personatge diví fos cristianitzat sota la figura de Santa Anna, mare de la Verge Maria, de la qual la llegenda bretona en fa una mena de divinitat tutelar.

Pequeño diccionario de mitología céltica (Jean Markale)

VICTÒRIA ALADA

en por patriciamasedaen Déus, semidéus i altres (mitologia), EsculturaDeja un comentario

Paper. 2016

Niké o Nice (en grec Νίκη) fa referència a la deesa de la victòria en la competició i en el combat.
Se la representava amb ales, per exaltar el seu valor espiritual, amb una palma i una corona de llorer a les mans o bé acompanyant a la deessa Atena.
A l’entrada de l’Acròpolis d’Atenes va erigir-se un temple en el seu nom, el temple de Niké Aptera (victòria sense ales), representada en aquest cas sense les ales per evitar que la victòria marxés mai de la ciutat.