«Llegir l’art des del paper» a Radio Sant Gregori

Avui, en Jordi Turon del programa «Els Deixats» de Radio Sant Gregori ha visitat el meu taller per conversar sobre l’exposició «Llegir l’art des del paper», que va tenir lloc els mesos de desembre i gener a les llibreries de Girona.
El resultat? Un programa en el que, juntament amb les intervencions dels companys de la Biblioteca Salvador Allende (Biblioteques de Girona), es parla de l’exposició relligant escultura, literatura i música i on el 7 es converteix en el número màgic: 7 companys, 7 llibreries, 7 obres, 7 textos i 7 cançons.

El podeu escoltar al següent enllaç:

Els Deixats «Els volums imaginaris de Patricia Maseda» – Podcast en iVoox

Punts de llibre de l’exposició «Llegir l’art des del paper»

Un dels elements més simbòlics dels llibres i de la lectura és el punt de llibre.
Aquí teniu la col.lecció dels 7 punts de llibre editats especialment per l’exposició Llegir l’art des del paper.

Si encara no els teniu, demaneu-los a les llibreries de Girona Troa Empúries, Llibreria 22, Calmot, Ulyssus, Les Voltes, Geli i Somiatruites.
A cada llibreria trobareu el punt de l’escultura que s’hi exposa a l’aparador.

I agrair als Amics del Museu d’Art i al Gremi de Llibreters de Girona per haver-ho fet possible!

Visitant l’exposició Llegir l’art des del paper

Dissabte 11 de desembre va tenir lloc la primera visita a l’exposició Llegir l’art des del paper, organitzada per Amics del Museu d’Art de Girona i Gremi de llibreries de Girona.
Durant el recorregut pels aparadors de set llibreries de Girona, en els quals s’exposen les set escultures de l’exposició així com una selecció de llibres, varem parlar d’art, de literatura i cinema i del paper amb les amigues i els amics que varen venir. I també varem poder conèixer els orígens artístics de la Llibreria Les Voltes.

Fins al 29 de gener a les llibreries TROA Llibreria Empúries, Llibreria 22, Calmot, Llibreria Ulyssus, Les Voltes, Llibreria Geli i Somiatruites Girona.

CALIGARI

CALIGARI (2019)
Paper curious


Ich muss alles wissen…
ich muss in sein Geheimnis dringen
ich muss Caligari werden…”

«Ho he de saber tot…
he conèixer el seu secret
haig de ser Caligari… «

Robert Wiene. El gabinet del Dr. Caligari

Caligari lee el libro inclinado, entre convulsiones y gestos de tensión. Llega a apretar las hojas entre las manos hasta casi rasgarlas. Su locura es un acto trascendente, está cambiando, está mutando en otro. Sale a la calle que pasa frente a su casa, como si intentara huir y la frase le persigue. Está atrapado en el encuadre. Congelado incluso. La literalidad del espacio hermético se hace material. «Debo convertirme en Caligari». (VVAA. El gabinete del Dr. Caligari)

LA FLAMA

LA FLAMA (2020)
Paper curious
Col.lecció particular

Del bosc del Canigó són los fallaires
que dansen, fent coetejar pels aires
ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;
en sardana fantàstica voltegen
i de ma en ma tirades espurnegen
de bruixes i dimonis com estrafent un joc.

Les llums de set en set pugen i baixen,
cinyells de flama los montículs faixen
i es veu entre fumades lo bosc llampeguejar;
surten rius de guspires de tot caire,
com si es vegessen entre terra i aire
los llamps i los cometes en guerra sabrejar.

Jacint Verdaguer. Canigó

MAIESTAS

MAIESTAS (2020)
Paper de seda i goma

Cal que ningú no gosi dir -ni pensar tan sols- res sobre la supraessencial i oculta divinitat, llevat d’allò que ens ha estat divinament revelat en els sants oracles.
[…] Enaltim Déu dient-li «ancià dels dies», ja que ell és la universal durada dels segles i el temps de totes les coses, i alhora preexistent als dies, als segles, i al temps. […] Car, movent-se eternament, resta sempre en ell mateix, essent com és la causa de l’eternitat i ensems del temps i dels dies. Raó per la qual, en les sagrades teofanies de les místiques visions, Déu pren l’aparença tant d’un ancià com d’un jove. Amb l’aparença d’un ancià mostra que ell és el principi existent des del principi; amb la d’un jove, que ell no envelleix. I ambdues aparences plegades ens ensenyen que ell és el qui des del principi i a través de tot avança vers la fi.

Dels noms divins, Dionisi Areopagita.

FRENESIA

FRENESIA [Mènada] (2017)
Paper de niu d’abella

¡Bienvenido él en los montes, cuando fuera del veloz cortejo cae al suelo, llevando puesto el sagrado vestido de la piel de corzo, con ansia de la sangre del cabrito sacrificado, la alegría de devorar su carne cruda, [140] lanzándose a los montes de Frigia, de Lidia! ¡Bromio (Dionisio) es el líder del cortejo! ¡Evohé!
¡Mana leche el suelo, mana vino, mana de las abejas su néctar! Y como el humo de incienso de Siria, el Baco, sosteniendo en alto la llama foguera de su antorcha, la agita vivamente desde el pie de su soporte, anima a las mujeres errantes a correr y a danzar y las pone en movimiento con sus gritos, [150] soltando al viento su cuidada melena.
Y al mismo tiempo que sus alaridos de bacanal, él va añadiendo gritos como éstos: «¡Vamos, bacantes! ¡Celebrad a Dioniso con cantos al son de vuestros tambores estridentes!»

Las Bacantes, Eurípides

ODISSEU

ODISSEU [Ulisses] (2016)
Paper kraft

Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d’Hèlios, el fill d’Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla’ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus.

L’Odissea, Homer.