‘Mites i flors’ a Girona Temps de flors 2018

«Mites i flors» és el nom de la instal·lació que, amb motiu de la 63a edició de Temps de Flors i en col·laboració amb els Amics del Museu d’Art de Girona, he muntat al pati de la Casa Solterra de Girona (Ciutadans, 18) en col·laboraciño amb els Amics del Museu d’Art de Girona.

Com el seu nom indica, la instal·lació mostra aquelles plantes i flors que tenen un protagonisme destacat en la mitologia, com l’olivera, la rosa, l’orquídia i el lliri blanc, amb una decoració inspirada en la Grècia clàssica en què les columnes i, sobretot el color blau del mar mediterrani fan d’aparador ideal per aquests mites.

L’OLIVERA
L’origen de l’olivera a la ciutat d’Atenes s’explica a través del mite de la disputa entre Posidó i Atena per la sobirania de l’Àtica. Posidó, déu dels mars, va reclamar la zona de l’Àtica clavant el seu trident sobre l’Acròpolis atenesa, d’on va començar a brollar aigua salada; Atena, per la seva part, va fer néixer una olivera. El tribunal format per divinitats de l’Olimp va posicionar-se al costat de la deessa, ja que consideraven que era la que havia atorgat el millor regal a la ciutat: la primera olivera. Des d’aquest moment, la ciutat va adoptar el nom d’Atenes i, durant segles, l’olivera va ser venerada a l’Acròpolis com a símbol de victòria.

LA ROSA
La rosa és una flor nascuda d’una gota de sang. El mite grec ens parla del color blanc d’aquesta flor i que va ser la sang de la deessa Afrodita en punxar-se amb una espina la que li va donar color. Però una variant del mite ens parla també d’Adonis, que ferit per un senglar enviat per Artemisa va tenyir amb la seva sang la rosa.

L’ORQUÍDIA
Segons la tradició grega, Orchis, fill d’un sàtir i una nimfa, es va convertir en una flor després de la seva mort. Durant les festivitats en honor al déu Dionís (Bacus), Orchis va beure massa i va cometre el pecat de fer l’amor amb una de les sacerdotesses, el que va provocar la ira dels assistents. Els seus pares, afligits, van demanar als déus que el tornessin a la vida i aquests varen acordar transformar-lo en una orquídia.

EL LLIRI BLANC
Quan Hera, esposa de Zeus, alimentava Hèracles a contracor, una gota de llet del pit va formar un lliri de color blanc en caure a terra. Afrodita va sentir enveja davant la puresa d’aquella blancor i amb el desig de censurar la flor va fer posar un pistil enorme per trencar la seva bellesa.

VALQUIRIA

Paper. 2018

Las valquirias son «Las que eligen a los caídos en la batalla». Esa es su función, la de recoger a los muertos designados por Odín y Freya y llevarlos al Valhala. Conocemos muchos nombres de valquirias, siempre asociados a la batalla. Grimhild, «Batalla enmascarada»; Brynhild, «Cota (de malla) de la batalla»; Hilda, «Batalla», «Poder», «Destrucción de los escudos», «Parálisis del guerrero», y muchos más (aunque la mayoría de estos nombres, seguramente, son más literarios que tradicionales).
En su origen, probablemente, las valquirias eran espíritus de muerte, que sobrevolaban los campos de batalla, por lo que no era conveniente mirar  hacia arriba durante el combate. Hacían morir a unos u otros. Cuando el campo de batalla se reinterpreta como Valhala, siguen cumpliendo su función, pero ahora entre los guerreros siempre renacidos. Les atienden, quizá le sirvan bebidas, como se ve en tantas piedras decoradas de época vikinga y en muchos bracteatos y otros objetos de tiempos anteriores.

Estas doncellas eran representadas como jóvenes y bellas, con brazos resplandecientemente blancos y cabellos dorados y sueltos. Vestían cascos de plata u oro y corseletes rojos como la sangre, y, portando lanzas y escudos resplandecientes,  cargaban audazmente a través del fragor de la batalla sobre sus corceles blancos. Estos caballos galopaban a través de los dominios del aire, llevando también a los héroes caídos que eran transportados inmediatamente al Valhala. En la historia El Anillo del Nibelungo, Richard Wagner presenta una concepción particularmente, aunque no obstante más moderna, de la jefa de las valquirias y su desobediencia cuando Odín le ordenó que trajera al joven Sigmund al lado de su amada Sieglinde, para llevarle hasta el Palacio de los Benditos.

Mitología nórdica. Enrique Bernardez
Los vikingos. H.A. Guerber

LA MÀSCARA

MÀSCARA (2017)
Paper kraft i roca

En el mundo primitivo, donde hay que buscar la mayor parte de las claves de la mitología, los dioses y los demonios no se conciben a la manera de las realidades inflexibles, inalterables y positivas. Un dios puede estar simultáneamente en dos o más lugares, como una melodía o como la forma de una máscara tradicional. Y dondequiera que se presente, el impacto de su presencia es el mismo, no queda reducido por su multiplicación. Además, en un festival primitivo la máscara es reverenciada y experimentada como una auténtica aparición del ser mítico que representa, aunque todo el mundo sepa que un hombre hizo la máscara y que un hombre la lleva puesta. Y el que la lleva puesta es identificado con el dios mientras dura el ritual, del que la máscara es una parte. No representa simplemente al dios, él es el dios. 

La máscara de dios. Mitología primitiva. Joseph Campbell.

Inauguració de l’exposició ‘Bestiari’

Aquest dijous 8 de febrer va inaugurar-se ‘Bestiari’, una mostra d’onze escultures de paper i de cartró inspirades en el món de la fauna i la seva representació simbòlica en les diferents cultures.
Al següent enllaç es pot consultar la informació relativa de cadascuna de les obres exposades i recollides al full sala.

Gràcies a la família i a tots els amics que varen poder assistir!
L’exposició es podrà visitar fins al divendres 16 de febrer a l‘Espai Gatassa de Mataró.

BESTIARI. Nova exposició a l’Espai Gatassa (Mataró)

Nova exposició dels volums imaginaris, aquest cop presentant un projecte expositiu inspirat en el concepte de bestiari, entès com el gènere literari de tradició medieval que presenta la descripció d’animals reals i imaginaris, i que explora també la vessant simbòlica d’aquesta fauna que, des del principi dels temps, ha estat venerada per clans i tribus primitives i representada com a personificacions de diferents divinitats religioses.

La inauguració tindrà lloc el dijous 8 de febrer, a les 19:30h, a l’Espai Gatassa de Mataró (C. Josep Monserrat Cuadrada, 1).

L’exposició es complementarà amb l’activitat ‘Un matí d’escultures’, un taller familiar per crear figures d’animals en paper i cartró. Dissabte 17 de febrer de 10:30 a 12:30h.
Més informació al programa d’activitats.

GABRIELE

2017. Paper

‘Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre’. (Dn 9,21)

Gabriel és un dels set arcàngels. Fa les funcions de missatger de Déu, que en la mitologia clàssica corresponien a Hermes.
És l’àngel de la vida i la mort i també de la venjança. Apareix esmentat a Llibre de Daniel (capítols 8-9), a l’Evangeli segons Lluc (Lc 1,9-26) i a l’Alcorà (capítol 96), considerat pels musulmans com el primer episodi (surah) revelat per Gabriel a Mahoma.

PUPUT

PUPUT (2017)
Paper

Els ocells han aparegut a l’art des del principi dels temps, tenint papers destacats i diversos al folklore, la religió i la cultura popular.
Les puputs, per exemple, eren considerades aus sagrades a l’Antic Egipte i també símbols de la virtut i de la guerra a Pèrsia i Escandinàvia, respectivament.
Aristòfanes (442 a.C.- 385 a.C.), còmic i dramaturg grec, va convertir al mític Teseu en el puput, rei de les aus, a la comèdia ‘Els ocells’.

Últims dies de l’exposició ‘Óneiros’

Últims dies per visitar l’exposició ‘Óneiros’ on, des del 3 de novembre, es pot trobar una selecció d’escultures en paper inspirades en algunes de les imatges simbòliques que podem veure en els nostres somnis, així com conèixer el seu simbolisme i la seva interpretació seguint les teories psicoanàlitiques de Carl G. Jung.

Fins al divendres 29 de desembre, a les 13h,  Les Bernardes de Salt.