Desvetllant mites

Bon dia!

Ja ha arribat el dia tant esperat, el de la inauguració de l’exposició «Diàlegs amb el mite».

Per a totes aquelles i aquells que no podreu acompanyar-nos en aquest dia tan especial, o bé per als que tingueu curiositat, us avanço el contingut media de l’exposició, que consta d’un vídeo de presentació a la temàtica de l’exposició, els mites y la mitología, (vídeo produït per Joan Campa i Enric C. Rigau -Coco-) i un document pdf en el que podreu veure totes les obres exposades acompanyades de l’explicació del seu mite.

Full de sala
Vídeo “Diàlegs amb el mite»

Espero que us agradi!
_____________________

¡Buenos días!

Por fin ha llegado el día tan esperado, el de la inauguración de la exposición «Diálogos con el mito».

Para todos y todas aquellas que no podáis estar hoy con nosotros en este día tan especial, o bien para los y las curiosas, os avanzo el contenido media que complementa la exposición. Se trata de un video de presentación a la temática de la exposición, los mitos y la mitología, (producido por Joan Campa y Enric C. Rigau -Coco-), y de un documento pdf con todas las obras expuestas y el mito al que corresponden.

Dossier de l’exposició
Vídeo “Diàlegs amb el mite»

¡Espero que lo disfrutéis!

EL GRAN FELÍ

Paper. 2016

El rugido de regia y depredadora magnificencia es lo que convierte en “grandes felinos” al león, el tigre, el leopardo y el jaguar. Acechadores furtivos artistas de la emboscada, despachan su presa de un solo salto y la muerden en el cuello o, si es grande, la abaten bajo la poderosa fuerza de sus ondulantes músculos. Su prestigio no procede de la velocidad sino de la fuerza y la ágil elegancia, lujuriosa sensualidad y suntuoso pelaje. Transmiten gracia protectora y noble autoridad, y lo han inspirado todo, desde las sociedades de guerreros y la magia chamánica hasta una de nuestras imágenes de la divinidad majestuosa más antigua e imponentes.

(…) Los más sociables de los grandes felinos son los leones, dignatarios reales que residen en la sabana y viajan en manada. Sus mantos leonados y la exuberante melena del macho, que rodea su cabeza como el radiante nimbo del Sol, su fiera vigilancia del territorio, que efectúan patrullando, su orgullo y la destreza de la hembra como cazadora y madre relacionan a los leones con el esplendor solar dorado, la supervivencia heroica y la magnanimidad, así como con la compasión del salvador y el soberano, parecidas a la del sol.

Dibujados por los artistas rupestres hace ya treinta dos mil años en la cueva de Chauvet, en el sur de Francia, las manadas de los leones de las cavernas vigilaban y cazaban en las llanuras de forma parecida, cosa notable, a sus homólogos de hoy en día. Los leones que vivían en los márgenes del desierto de Egipto pasaron a representar los centinelas de los horizontes oriental (amanecer) y occidental (anochecer) y las energías de la disolución y del devenir.

El libro de los símbolos. Reflexiones sobre las imágenes arquetípicas.

Propera exposició: «Diàlegs amb el mite»

Sembla que va ser ahir, a principis del mes d’abril, quan començaven tots els preparatius per poder idear una exposició per a finals d’any. Quina il.lusió! Pensar un tema, una proposta, unes obres i tot el material que les acompanyaria.
I mira per on, ja han passat tots aquests mesos en que les idees han anat fluint i han anat agafant forma; aquests mesos en que la idea ha esdevingut realitat gràcies també a totes aquelles persones que m’han ajudat a completar aquest primer pas cap a la fita tan esperada.

Així que vull compartir la inmensa il.lusió i emoció que m’acompanyen en aquest darrers dies previs a la inauguració del que serà la meva primera exposició el divendres 2 de desembre, a les 19h, a l’Espai dels Amics del Museu d’Art de Girona (C/ Ciutadans, 18).

ODISSEU

ODISSEU [Ulisses] (2016)
Paper kraft

Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d’Hèlios, el fill d’Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla’ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus.

L’Odissea, Homer.

GLAUX

GLAUX [Atena] (2016)
Paper kraft i acer envellit

L’epopeia sol donar a alguns déus epítets que caracteritzen la seva essència i la seva impressió aparents. D’aquesta manera, el mussol (glaux en grec) es considerava l’au d’Atena i una manifestació de la seva presència; i el que més impressiona del mussol és, justament, l’ull lluminós. Quan a Atena se li associa un animal anomenat glaux pel seu gran ull agut i lluent, tal como ella mateixa (Glaucopis, «la dels ulls clars»), no hi ha dubte que per la seva mirada singular el seu esperit es trobava en aquell ull.

Atena era filla de Zeus i de Metis i, segons la mitologia, va néixer del cap del seu pare completament armada, amb la llança i l’ègida, després de que el déu Hefest li obrís el cap amb un cop de destral. A més de ser la deessa de la guerra, també era la protectora de les arts, la literatura i la filosofia. També se l’associa a l’olivera per la seva disputa amb Posidó per la sobirania de l’Àtica. A la “Ilíada” participa en la lluita al costat dels aqueus, donant suport a Aquil·les a Troia, o ajudant a Ulisses a tornar a Ítaca.

Durant segles s’ha atribuït de manera errònia el nom d’òliba (lechuza) d’Atena, donat que en realitat es tracta de l’Athene noctua, nom científic del mussol comú.Walter F. Otto escriu al seu llibre ‘Los dioses de Grecia’ (1987): «No podríamos comprender a Atenea, como a todas las deidades genuinas, desde una sola actividad, singularmente visible. Su mente vigorosa, que hace de ella el genio de la victoria, tiene una amplitud que no se limita a los horizontes de un campo de batalla. Sólo la «inteligencia de los ojos claros», que percibe en cada momento lo decisivo y lo realiza adecuadamente, llena por entero el ideal con la grandeza multiforme de su viva actividad.
(…) Cuando imaginamos el ser de la diosa -espíritu del vivo despertar que comprende rígidamente la exigencia del momento, que siempre encuentra consejo con claridad nunca turbada y enfrenta las tareas más difíciles con la presteza más rápida- , ¿se puede idear un señal y símbolo mejor para este ser que la clara y reluciente mirada del ojo?»

EL PELEGRÍ

Paper. 2016

Entre todos los viajeros uno de ellos recibe especial atención porque caracteriza como pocos al viajero medieval. Me refiero al peregrino. Y no solo a quién hacía las peregrinaciones mayores, a Santiago, Jerusalén o Roma, sinó a todos aquellos viajeros que recorrían distancias mucho más cortas, para visitar pequeños santuarios que guardasen algunas reliquias, por modestas que fueran. Durante siglos una humanidad en movimiento llenó los caminos medievales de peregrinación: bordoneros, juglares, pordioseros, vagabundos, gentes que usufructuaban los servicios del peregrinaje y que vivían de él… Cómo recuerda el profesor Paolo G. Caucci, son muchos los testimonios que se refieren al peregrino: textos litúrgicos, testamentos, diarios de peregrinación, estatutos de hospitales y hermandades, todos hablan de un “viandante de lo sagrado”, cuyas costumbres, comportamientos y exigencias eran distintas a las de caulquier otro viajero. Si la peregrinación fue primero más cosa de reyes y caballeros, la idea de que la salvación del alma es algo personal que no puede delegarse en nadie, en ningún intermediario, sino que ha de ser una actitud personal, lanzó a muchos cristianos a los caminos de peregrinación.

Viajes y viajeros en la España medieval. Actas del V Curso de Cultura Medieval (Aguilar de Campo, 20 al 23 de septiembre de 1993). Joaquín Rubio Tovar

“Diàlegs amb el mite”

Amigues i amics, estic molt contenta d’anunciar-vos que a finals d’any faré la meva primera exposició a Girona.
La cita serà el proper divendres 2 de desembre, a les 19h., a l’espai de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona (Ciutadans, 18).

Sota el títol “Diàlegs amb el mite” presentaré una selecció de les meves escultures, realitzades en paper i cartró, inspirades en alguns personatges fantàstics i éssers sobrenaturals que conformen el panteó mitològic dels diferents continents. Uns volums imaginaris que neixen de l’entusiasme de la creació artística, i que representen allò que ha començat a ser, que s’ha revelat, igual que el mite.

Al següent enllaç podeu consultar la programació d’activitats del Museu d’Art de Girona i dels Amics del Museu d’Art previstes per als mesos de setembre-desembre.
https://issuu.com/museuartgirona/docs/ag_mda_16_imp_p?e=0

No cal dir que, esteu tots convidats!

__________

Amigos y amigas, estoy muy contenta de anunciaros mi primera exposición en Girona para finales de este año.

La cita será el próximo viernes 2 de diciembre, a las 19h., en el espai de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona (Ciutadans, 18).

Bajo el título «Diálogos con el mito» presentaré una selección de mis esculturas realizadas en papel y cartón, inspiradas en algunos personajes fantásticos y seres sobrenaturales que conforman el panteón mitológico de los distintos continentes. Unos volúmenes imaginarios que nacen del entusiasmo de la creación artística, y que representan lo que ha empezado a ser, aquello que se ha revelado, igual que el mito.

En el siguiente enlace podéis consultar la programación de las actividades del Museu d’Art de Girona y de los Amics del Museu d’Art previstas para los meses de septiembre-diciembre.
https://issuu.com/museuartgirona/docs/ag_mda_16_imp_p?e=0

No hace falta decir que, ¡estáis todos invitados!