Vols fer una visita virtual a l’exposició «Diàlegs amb el mite» a la sala dels Amics del Museu d’Art de Girona?
Endavant!
Visita
Autor: patriciamaseda
Artista. Escultura de paper.
Moments de la inauguració
“En el cas de les obres d’art, com es medeix això de la qualitat? D’una manera que potser és molt difícil d’explicar però molt fàcil de notar; quant nosaltres ens posem davant de les obres de la Patrícia, notem alguna cosa, hi ha una vibració. Per tant, està passant alguna cosa. Aquí ho teniu.” (Pere Parramon)
“Tota una sèrie de divinitats que ens parlen del motor que portem a dins, de la creació, de la destrucció, de la superació, que és el que la Patrícia li mou per fer totes aquestes coses. Tota aquesta destrució, tota aquesta superació, és per alguna cosa, és per anar una mica més enllà per desvetllar tota aquesta realitat que de vegades no entenem però que, de tant en tant, els déus es manifesten i ens expliquen coses; es revelen i ens marquen un camí per superar les nostres realitats, que poden estar fetes de bocinets de paper, de trossets de cartró, que de vegades no ens semblen prou importants, però que al final és la matèria de la qual estan fets els déus, les divinitats i, fins i tot, nosaltres mateixos.” (Toni Arco)
Extrets dels parlaments de Pere Parramon i Toni Arco per la presentació de l’exposició «Diàlegs amb el mite».
Inauguració de l’exposició «Diàlegs amb el mite»
Voleu veure més fotos?
Cliqueu al següent enllaç Inauguració exposició
Desvetllant mites
Bon dia!
Ja ha arribat el dia tant esperat, el de la inauguració de l’exposició «Diàlegs amb el mite».
Per a totes aquelles i aquells que no podreu acompanyar-nos en aquest dia tan especial, o bé per als que tingueu curiositat, us avanço el contingut media de l’exposició, que consta d’un vídeo de presentació a la temàtica de l’exposició, els mites y la mitología, (vídeo produït per Joan Campa i Enric C. Rigau -Coco-) i un document pdf en el que podreu veure totes les obres exposades acompanyades de l’explicació del seu mite.
Full de sala
Vídeo “Diàlegs amb el mite»
Espero que us agradi!
_____________________
¡Buenos días!
Por fin ha llegado el día tan esperado, el de la inauguración de la exposición «Diálogos con el mito».
Para todos y todas aquellas que no podáis estar hoy con nosotros en este día tan especial, o bien para los y las curiosas, os avanzo el contenido media que complementa la exposición. Se trata de un video de presentación a la temática de la exposición, los mitos y la mitología, (producido por Joan Campa y Enric C. Rigau -Coco-), y de un documento pdf con todas las obras expuestas y el mito al que corresponden.
Dossier de l’exposició
Vídeo “Diàlegs amb el mite»
¡Espero que lo disfrutéis!
Muntant l’exposició Diàlegs amb el mite
Una collage d’imatges del muntatge d’avui a la sala dels Amics del Museu d’Art.
Tot a punt per la inauguració de demà, a les 19h!
Exposició
Compte enrere per la inauguració de l’exposició #dialegsambelmite als Amics del Museu d’Art de Girona, un recorregut per les mitologies de les diferents cultures a través dels meus #volumsimaginaris, escultures realitzades en paper i cartró.
EL GRAN FELÍ
Paper. 2016
El rugido de regia y depredadora magnificencia es lo que convierte en “grandes felinos” al león, el tigre, el leopardo y el jaguar. Acechadores furtivos artistas de la emboscada, despachan su presa de un solo salto y la muerden en el cuello o, si es grande, la abaten bajo la poderosa fuerza de sus ondulantes músculos. Su prestigio no procede de la velocidad sino de la fuerza y la ágil elegancia, lujuriosa sensualidad y suntuoso pelaje. Transmiten gracia protectora y noble autoridad, y lo han inspirado todo, desde las sociedades de guerreros y la magia chamánica hasta una de nuestras imágenes de la divinidad majestuosa más antigua e imponentes.
(…) Los más sociables de los grandes felinos son los leones, dignatarios reales que residen en la sabana y viajan en manada. Sus mantos leonados y la exuberante melena del macho, que rodea su cabeza como el radiante nimbo del Sol, su fiera vigilancia del territorio, que efectúan patrullando, su orgullo y la destreza de la hembra como cazadora y madre relacionan a los leones con el esplendor solar dorado, la supervivencia heroica y la magnanimidad, así como con la compasión del salvador y el soberano, parecidas a la del sol.
Dibujados por los artistas rupestres hace ya treinta dos mil años en la cueva de Chauvet, en el sur de Francia, las manadas de los leones de las cavernas vigilaban y cazaban en las llanuras de forma parecida, cosa notable, a sus homólogos de hoy en día. Los leones que vivían en los márgenes del desierto de Egipto pasaron a representar los centinelas de los horizontes oriental (amanecer) y occidental (anochecer) y las energías de la disolución y del devenir.
El libro de los símbolos. Reflexiones sobre las imágenes arquetípicas.
Propera exposició: «Diàlegs amb el mite»
Sembla que va ser ahir, a principis del mes d’abril, quan començaven tots els preparatius per poder idear una exposició per a finals d’any. Quina il.lusió! Pensar un tema, una proposta, unes obres i tot el material que les acompanyaria.
I mira per on, ja han passat tots aquests mesos en que les idees han anat fluint i han anat agafant forma; aquests mesos en que la idea ha esdevingut realitat gràcies també a totes aquelles persones que m’han ajudat a completar aquest primer pas cap a la fita tan esperada.
Així que vull compartir la inmensa il.lusió i emoció que m’acompanyen en aquest darrers dies previs a la inauguració del que serà la meva primera exposició el divendres 2 de desembre, a les 19h, a l’Espai dels Amics del Museu d’Art de Girona (C/ Ciutadans, 18).
ODISSEU
ODISSEU [Ulisses] (2016)
Paper kraft
Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d’Hèlios, el fill d’Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla’ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus.
L’Odissea, Homer.
GLAUX
GLAUX [Atena] (2016)
Paper kraft i acer envellit
L’epopeia sol donar a alguns déus epítets que caracteritzen la seva essència i la seva impressió aparents. D’aquesta manera, el mussol (glaux en grec) es considerava l’au d’Atena i una manifestació de la seva presència; i el que més impressiona del mussol és, justament, l’ull lluminós. Quan a Atena se li associa un animal anomenat glaux pel seu gran ull agut i lluent, tal como ella mateixa (Glaucopis, «la dels ulls clars»), no hi ha dubte que per la seva mirada singular el seu esperit es trobava en aquell ull.
Atena era filla de Zeus i de Metis i, segons la mitologia, va néixer del cap del seu pare completament armada, amb la llança i l’ègida, després de que el déu Hefest li obrís el cap amb un cop de destral. A més de ser la deessa de la guerra, també era la protectora de les arts, la literatura i la filosofia. També se l’associa a l’olivera per la seva disputa amb Posidó per la sobirania de l’Àtica. A la “Ilíada” participa en la lluita al costat dels aqueus, donant suport a Aquil·les a Troia, o ajudant a Ulisses a tornar a Ítaca.
Durant segles s’ha atribuït de manera errònia el nom d’òliba (lechuza) d’Atena, donat que en realitat es tracta de l’Athene noctua, nom científic del mussol comú.Walter F. Otto escriu al seu llibre ‘Los dioses de Grecia’ (1987): «No podríamos comprender a Atenea, como a todas las deidades genuinas, desde una sola actividad, singularmente visible. Su mente vigorosa, que hace de ella el genio de la victoria, tiene una amplitud que no se limita a los horizontes de un campo de batalla. Sólo la «inteligencia de los ojos claros», que percibe en cada momento lo decisivo y lo realiza adecuadamente, llena por entero el ideal con la grandeza multiforme de su viva actividad.
(…) Cuando imaginamos el ser de la diosa -espíritu del vivo despertar que comprende rígidamente la exigencia del momento, que siempre encuentra consejo con claridad nunca turbada y enfrenta las tareas más difíciles con la presteza más rápida- , ¿se puede idear un señal y símbolo mejor para este ser que la clara y reluciente mirada del ojo?»
