PUPUT (2017)
Paper
Els ocells han aparegut a l’art des del principi dels temps, tenint papers destacats i diversos al folklore, la religió i la cultura popular.
Les puputs, per exemple, eren considerades aus sagrades a l’Antic Egipte i també símbols de la virtut i de la guerra a Pèrsia i Escandinàvia, respectivament.
Aristòfanes (442 a.C.- 385 a.C.), còmic i dramaturg grec, va convertir al mític Teseu en el puput, rei de les aus, a la comèdia ‘Els ocells’.
Paper. 2016
Arquetips o representacions inconscients segons la psicologia analítica de Carl G. Jung i el seu estudi sobre l’inconscient col·lectiu.
Animus fa al·lusió a la part masculina que es troba a la psique de la dona, això és, el costat analític i lògic i també l’autoconeixement.
Ànima fa referència a les qualitats femenines de la psique de l’home, és a dir, la part emocional i intuïtiva.
Ambdues obres es poden veure a l’exposició «Óneiros», fins al 29 de desembre a les Bernardes de Salt.
VANITAS (2017)
Paper kraft
Vanitas Vanitatum, Vanitat de vanitats.
Els béns banals com la bellesa, la joventut o la fortuna no tenen importància, passen amb el temps. Tot acaba desapareixent.
Or poserai per sempre,
stanco mio cor. Perì l’inganno estremo,
ch’eterno io mi credei. Perì. Ben sento,
in noi di cari inganni,
non che la speme, il desiderio è spento.
Posa per sempre. Assai
palpitasti. Non val cosa nessuna
i moti tuoi, nè di sospiri è degna
la terra. Amaro e noia
la vita, altro mai nulla; e fango è il mondo.
T’acqueta omai. Dispera
l’ultima volta. Al gener nostro il fato
non donò che il morire. Omai disprezza
te, la natura, il brutto
poter che, ascoso, a comun danno impera,
e l’infinita vanità del tutto.
A se stesso. Canto XXVIII. Giacomo Leopardi
Reposaràs per sempre,
cor meu cansat. Morí l’engany extrem
que jo vaig creure etern. Morí. Bé sento
que en mi de cars enganys
no sols l’esper, sinó el desig s’apaga.
Oh, dorm per sempre. Prou
bategares. No valen res de res
els teus neguits, ni de sospirs és digna
la terra. Amargor i tedi,
la vida, mai res més; i el món és fang.
Calma’t ja. Desespera
per últim cop. El fat, el nostre gènere,
només donà el morir. Ara menysprea’t i
la natura, i l’ignot
poder que, ocult, pel mal de tots impera,
i la infinita vanitat del tot.
A si mateix. Cant XXVIII. Giacomo Leopardi
Paper. 2017
πνεῦμα, paraula del grec antic.
En sentit literal, aire, vent; alè, respiració; exhalació; vida, ànima; esperit, àngel.
Aquest concepte va ser utilitzat per filòsofs com Anaxímenes de Milet per definir l’arkhé o origen de tot el que existeix en l’univers, així com la naturalesa de l’ànima; també per Zenó de Cítion, fundador de l’estoïcisme, que considerava el concepte pneuma com “alè de vida”; o per als neoplatònics, que formava part de la naturalesa divina.
Altres cultures prenen aquest sentit original d’aire-alè-ànima en conceptes com “ruaj» (רוח) en hebreu, “spiritus» en llatí o “atman» (आत्मन्) en hindi.
«És com l’aire que ens envolta,
més que l’aire és un sospir,
un sospir
ple de desitjos
que com els núvols reposa
allà dalt a dins la ment.»
Mayte Calamita
L’ESTRANGER (2017)
Paper
– A qui estimes més, home enigmàtic? Digues. Al teu pare, la teva mare, la teva germana o el teu germà?
– No tinc ni pare, ni mare, ni germana ni germà.
– Els teus amics?
– Esteu fent servir un mot, el sentit del qual em resta desconegut fins avui.
– La teva pàtria?
– Ignoro en quina latitud deu estar situada.
– La bellesa?
– L’estimaria de tot cor, la bellesa immortal.
– L’or?
– L’odio com vos odieu Déu.
– I què estimes, doncs, estranger extraordinari?
– Estimo els núvols… els núvols que passen allà dalt… i allà… els meravellosos núvols.
L’Estranger a El Spleen de París: petits poemes en prosa, Charles Baudelaire
Plàstic. 2017
No desdenyes, dona esplèndida,
la noble possessió del bé suprem!
Car sols a tu és oferta la sort més gran,
la fama de la bellesa que s’alça per damunt de totes.
A l’heroi el precedeix el ressò del seu nom,
per això avança altiu;
però l’home més tossut doblega a l’acte
la voluntat davant la bellesa que tot ho venç.
Goethe, Faust (vv. 8517-8522)
LIBERTY [llibertat] (2017)
Paper de niu d’abella
Plàstic. 2017
Sèrie Contravolums
-¡Destino! -prorrumpió entonces-. No quiero ningún destino. Ya no soporto todos vuestros destinos. Yo estoy sola y… -habría querido decir «muy triste», pero en vez de decirlo comenzó a llorar. Era un llanto profundo, violento, que la sacudía de la cabeza a los pies.
El ángel la levantó delicadamente entre las alas.
-Yo estoy aquí -repitió acunándola.
Martina sollozó todavía durante un rato, luego poco a poco se calmó.
[…]
–Sniff… ¿son…son plumas de verdad?
-Por supuesto, tesoro, verdaderas plumas originales «ángel de la guarda». Para los niños asmáticos se producen en modelo hipoalergénico.
-Son muy suaves.
-No es mérito mío, pero creo que son una de las cosas más suaves del mundo.
-¿También son impermeables?
-Desde luego, impermeables y antimancha.
-¿Entonces puedo sonarme la nariz?
-Claro, querida, coge el borde exterior que se presta más…
–Prrrt sprrt.
Después de haberse liberado ambos orificios, Martina se durmió satisfecha entre los brazos del ángel.
Tobías y el ángel. Susanna Tamaro
Plàstic. 2017
Sèries Contravolums.
¡Por todos los cirros, por todos los cúmulos! Con estos disfraces nos obligan a ir apretados como salchichas… Ten un poco de paciencia y, ohhh, uf, ya está, casi lo he logrado… Espera… et voilà!
Martina se quedó sin palabras. De los hombros del ninja habían despuntado dos alas enormes y blancas.
– ¿Ahora has entendido?
Martina asintió.
-¡Por supuesto! ¡Eres una gaviota, disfrazada de hombre!
La figura agachó la cabeza, y con la cabeza bajaron un poco también las alas.
-No, querida -dijo en un tono ligeramente abatido-, no soy una gaviota, ni un águila de cabeza blanca, ni una paloma, ni un murciélago albino. Tampoco soy el relleno de un edredón, ni un paracaídas mal cosido. Soy un ángel, querida Marti. Tu ángel de la guarda.
Tobías y el ángel. Susanna Tamaro
Patrícia Maseda 