L’olivera es considera un dels arbres que ha tingut una simbologia més destacada a la zona del Mediterrani durant l’antiguitat, essent un dels arbres mítics grecs més importants i venerats juntament amb el roure.
L’origen de l’olivera a la ciutat d’Atenes s’explica a través del mite de la disputa entre Posidó i Atena per la sobirania de l’Àtica. Posidó, déu dels mars i germà de Zeus, va reclamar la zona de l’Àtica clavant el seu trident sobre l’Acròpolis atenesa, d’on va començar a brollar aigua salada; Atena, per la seva part, va fer néixer una olivera. El tribunal format per divinitats de l’Olimp va posicionar-se al costat de la deessa, ja que consideraven que era la que havia atorgat el millor regal a la ciutat: la primera olivera. Des d’aquest moment, la ciutat va adoptar el nom d’Atenes i, durant segles, l’olivera fou venerada a l’Acròpolis com a símbol de victòria.
Com a símbol sagrat, també servia com ofrena dels mortals cap als déus. Així es demostra en alguns relats protagonitzats per personatges mítics com Teseu o Orestes.
També era present a les celebracions religioses tradicionals com la festa de les Panatenees, o Jocs Panatenaics, celebrats en honor a Atena, on tenien lloc curses de cavalls, exhibicions gimnàstiques i espectacles musicals i literaris i en els quals es premiava als vencedors de les competicions amb àmfores que contenien oli d’oliva. O els jocs esportius celebrats a la ciutat d’Olímpia, en els que no només es celebraven proves físiques sinó també de literatura i oratòria, i on el premi era una corona trenada feta de branques d’olivera que reconeixia a l’atleta com a un veritable heroi.
Patrícia Maseda 